A.E. Jaume Caresmar i Mª Antònia Salvà

La seva vida

La seva vida

Sir Robert Baden-Powell, va néixer a Londres el 22 de febrer de 1857. Es quedà orfe de pare quan tenia 3 anys. A casa eren nou germans. Ell mateix deia: "No sé com la mare arribà a educar-nos a tots: ella m’ha ensenyat a anar pel món".  Quan tenia 13 anys, ingressà a l’escola Charterhouse, on es féu remarcar per la seva vivacitat. Però no es pot pas dir que fos un estudiant brillant. Prop de l’escola hi havia un bosc, al qual els alumnes no els era permès d’anar. Malgrat tot, amb perill que l’expulsessin, B-P s’endinsava moltes vegades en el bosc, i fou allà on ell mateix aprengué multitud de tècniques. Aprengué a caçar un conill amb una trampa i a coure’l en un foc tan petit que els professors no arribessin a veure’n el fum. Allí aprengué a fer servir eines fetes de fusta, a guaitar, a seguir una pista i a estudiar els animals en llibertat.

Malgrat uns resultats escolars tan fluixos, es presentà a examen d’ingrés a l’exèrcit. L’astorament fou general: d’entre set-cents candidats, B-P fou el segon. Això el permeté d’entrar directament a l’exèrcit, i s’hi féu notar. A l’Índia, a l’Àfrica del Sud i a Malta, tothom sabia que era un excel·lent oficial d’informacions, un home capaç de traspassar les línies de l’enemic per fer-se amb les informacions que el seu país necessitava.

Es féu més i més famós: l’anomenaven Impeesa, "el llop que mai no dorm", per les nombroses expedicions de reconeixement que feia, de nit, fins a les mateixes portes dels camps enemics. Havia après a disfressar-se de les formes més extravagants, com si fos un dibuixant als Alps, mentre la tropa feia maniobres, o com si cacés papallones a la muralla de qualsevol fortificació. Si el feien presoner, els ensenyava els seus dibuixos i el deixaven anar.

Entre els talents de B-P ressaltaven la seva gran habilitat artística i les seves dots d’actor. D’ambdues coses se serví durant el setge de Makefing, per elevar la moral dels soldats i dels civils.

No es casà fins que es retira de l’exèrcit. Fou el 1912, que s’enamorà d’Olave St. Clair Soames, de 22 anys, quan ell ja en tenia 55. Olave era una gran entusiasta de l’escoltisme i creia que podia fer molt de bé als nois... i a les noies. Un cop casats, Lady Olave es féu càrrec del Guiatge (l’equivalent de l’escoltisme per a les noies). Fou la companya estimada i ajuda fidel fins a la mort. El 1920, B-P fou nomenat Cap Escolta Mundial, i el 1930, la seva dona era Cap Guia Mundial. Van tenir tres fills.

B-P va viatjar arreu del món al servei de l’Escoltisme. Va crear els Jamborees mundials -el primer fou a Londres, el 1920-, va fundar l’Organització Mundial de l’Escoltisme, va escriure llibres per als escoltes, els caps d’unitat, els llops i els ròvers, fins que es va retirar a l’Àfrica, que tant estimava. Va fer-se una casa per a ell i Lady Olave a Nyeri, a Kènia, i hi van viure fins que ell va morir, el 8 de gener de 1941. Tenia 83 anys.

Lady Olave va continuar amb l’obra començada, sobretot en el camp del Guiatge. Va morir a Londres, el 1977, i les seves cendres foren portades a Kènia, quan al voltant del món eren ja quinze els milions de nois i noies que estimaven la Llei Escolta i hi eren fidels.