A.E. Jaume Caresmar i Mª Antònia Salvà

Introducció de l'escoltisme a Catalunya

Com va arribar l'escoltisme a Catalunya?

A Catalunya els primers aires del moviment arribarà el 1910 però no va ser fins el 1927 que Josep M. Batista i Roca, fundador de l’escoltisme a Catalunya, va impulsar des de l’excursionisme la Germanor dels Minyons de muntanya un moviment com l’scout de caire catalanista i quatre anys més tard, funda la Germanor de Noies Guies.

Mn. Antoni Batlle també va jugar un paper molt important en el suport de l’escoltisme, per això, el 1930 va crear l’Agrupament Escolta Mare de Déu de Montserrat (actualment, en funcionament), el primer agrupament a Catalunya.

L’any 1933, Josep M. Batista i Roca, va anomenar “Escolta” el noi o noia que practica l’escoltisme. Escolta és un vell mot català tornat a posar en ús com un equivalent de l’anglès ‘scout’. Ramon Muntaner a la seva Crònica ens parla dels escoltes com d’aquells homes ardits que anaven al davant de l’host catalana (...) i acomplien el servei d’exploració i d’avançada”.

Tot i les prohibicions de realitzar campaments durant la dictadura, gent compromesa amb l’escoltisme van tirar endavant el projecte de Batista i Roca i es van formar agrupaments arreu de Catalunya, paral·lelament al que estava passant a la resta d’Espanya i del món. Gràcies a aquest esforç, a Catalunya trobem 30000 nois i noies escoltes dintre dels 39 milions que hi ha repartits en 216 països de tot el món.