A.E. Jaume Caresmar i Mª Antònia Salvà

Batista i Roca i mossèn Batlle

L'impuls de Batista i Roca i de mossèn Batlle

Josep Maria Batista i Roca va ser l’home que va representar des d’una altra vessant i al llarg d’una sèrie d’anys una nova institució de l’escoltisme. Pels seus estudis universitaris (dret i filosofia) va sovint a Anglaterra abans de la guerra europea i coneix i s'interessa pels escoltes anglesos que ha vist actuar. Es documenta amb una gran quantitat de publicacions i l'any 1927 dóna una conferència al Centre Excursionista de Catalunya amb projeccions sobre la vida dels Boy Scout anglesos i en la qual es declara partidari del mètode escolta per a l'educació del caràcter de la joventut.

A través del Secretariat de Coordinació de Treballs Excursionistes del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), Batista i Roca començà un periple per centres excursionistes de barris i pobles per tal d’orientar les activitats de les seccions juvenils respectives cap a les pràctiques escoltes. L’ambient hi era molt favorable perquè hi havia un cert neguit per un renaixement català cultural i cívic; per això s’havien creat aquestes seccions juvenils els anys difícils de la dictadura, de manera que l’oferiment del mètode escolta per Batista i Roca hi sintonitzava d’allò més bé.

Així va néixer l’escoltisme genuïnament català, que trobà ressò immediatament en molts grups de joves de centres excursionistes, entitats recreatives i instructives o religioses. A poc a poc, els grups i el nombre d’activitats diverses van anar creixent; el 1928 es va organitzar a la Salut del Papiol el primer campament general de Guies Excursionistes i Minyons de Muntanya, amb 98 acampats, com a constatació comuna que havia nascut un nou moviment de formació de nois. Eren la GERMANOR DE MINYONS DE MUNTANYA.

L'organització masculina constava de tres branques: els Follets (de 8 a 12 anys), els Minyons de Muntanya (de 11 a 18 anys), i els Guies Excursionistes (més de 18 anys). Aplicaven el mètode escolta de B-P, però no podien utilitzar la terminologia escolta (Llobatons, Scouts, Ròvers) ni els signes distintius oficials de l’escoltisme, exclusius d’Exploradores de Espanya. Per diferenciar-se d'aquests, que anaven grisos, els Minyons de Muntanya van adoptar la camisa verda, amb la creu de Sant Jordi "damunt del cor".

El 1930 es constituí el Consell General de la Germanor de Minyons de Muntanya, amb Josep Maria Batista i Roca com a president. Un altre membre destacat n'era el mossèn Dr. Antoni Batlle i Mestre. Antoni Batlle formava part d'una generació de sacerdots compromesos amb el país. El 1915 havia participat activament en el Congrés Litúrgic de Montserrat, i des d'aleshores s'havia implicat en la renovació pedagògica des dels plantejaments de la "nova escola". El 1932 els Minyons de Muntanya ja comptaven amb 44 entitats masculines a Catalunya.

Respecte a l’escoltisme femení, les Girl Guides s’havien fos poc temps després de néixer el 1913, però la presència de noies a l’escoltisme va continuar relacionada tant amb grups de Minyons de Muntanya com amb grups dels Exploradores.

Sota la inspiració de Josep Maria Batista i Roca es va constituir la Germanor de Noies Escoltistes. L’any 1931 van néixer l’agrupament guia Canigó, de Palestra, i el Joan Maragall, del grup Excursionista Joventut Catalana. L'octubre del mateix any es fundà l’AG Congesta al col.legi de les germanes carmelites de Gràcia (Barcelona) amb la germana Mª Teresa Moliné ajudada per Mossèn Batlle (va ser ell qui li va proposar de formar un agrupament i li va proporcionar llibres de guiatge en anglès i francès per conèixer l'escoltisme). Poc després la Germanor de Noies Escoltistes va canviar de nom i va adoptar el de GERMANOR DE NOIES GUIES, paral·lela a la Germanor de Minyons de Muntanya.

Les tres associacions que havien nascut sota l'impuls de Batista i Roca (la Germanor de Noies Guies, la Germanor de Minyons de Muntanya i la Germanor de Guies Excursionistes) constitueixen el 1933 la Institució Catalana d’Escoltisme, per tal de coordinar les seves activitats.

Els Minyons de Muntanya mantenien bones relacions amb l'església, tant que el papa Pius XI va donar-los el seu reconeixement i va autoritzar la celebració de misses a l'aire lliure en els seus campaments. La primera d'elles es va celebrar el 1933, durant el campament general que alguns dels seus agrupaments celebraven anualment a la finca de la Sra. Llora, al Collsacabra. La missa va ser dita per mossèn Batlle davant de cent Minyons de Muntanya. Els acampats (20 tendes en total) varen rebre la visita dels bisbes de Vic, el de Solsona, i del Cardenal Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona.

Paral·lelament, el 1933, sectors dels Exploradores Barceloneses descontents per la manca d’arrelament a Catalunya d’aquesta associació i pel fet que depenia d’un organisme d’àmbit estatal se’n van separar. D’aquesta escissió en va néixer els BOY-SCOUTS DE CATALUNYA. La presidència d’honor es va oferir al president de la Generalitat, Francesc Macià. Quant a la secció de noies, les Muchachas Exploradoras, que havien nascut prop dels Exploradores, van crear, el 1933, l’associació GIRL-SCOUTS DE CATALUNYA, com a germana dels Boy-Scouts de Catalunya.